EL TEXT COM A UNITAT DE SIGNIFICACIÓ
El text és la unitat comunicativa en què l'emissor concreta el seu
pensament ja sigui en la llengua oral o en l'escrita. La seva extensió
pot variar des d'una simple exclamació fins a una novel·la o una tesi
doctoral.
ESTRUCTURA DEL TEXT
L'estructura d'un text respon a la planificació que
prèviament ha fet l'emissor en funció de la intenció i de la situació
comunicativa.
El text escrit està format per unitats més petites, les oracions o frases, que s'agrupren en paràgrafs que alhora es poden agrupar en capítols.
Segons el tipus de text i el gènere, l'estructura externa d'un text varia: els poemes s'estructuren en estrofes; les novel·les, en capítols segons el desenvolupament de l'acció; les obres teatrats, en actes segons la situacuió representada i escenes, que indiquen l entrada i sortida de personatges, etc.
Hi ha textos que per la seva complexitat testan dividits en subtextos ordenats d'acord amb el criteri que exigeix la intenció comunicativa. Així, un diccionari o una enciclopèdia presenta els articles ordenats alfabèticament, encapçalats per les paraules en negreta i, de vegades acompanyats de fotografies o dibuixos que contribueixen a facilitar la comprensió del missatge amb l'ajut d'altres codis .
LES PROPIETATS TEXTUALS
LA COHERÈNCIA
La coherència textual és la propietat que dóna unitat de significació al text. Un text coherent presenta un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text, la informació necessària per a entendre'l, i una ordenació precisa. Un text coherent tindrà una unitat de registre, de to i d'estil.
Per comprovar la coherència d'un text, cal revisar-lo, buscar problemes en l'estructuració de les idees i cal comprovar el següent:
- Que el text presenta un sentit global, d'acord amb la intenció inicial.
- Que hi ha continuïtat entre les idees exposades, sense desequilibris ni contrasentits.
-Que cap concepte queda ambigu.
-Que les idees s'han ordenat tenint present què sap i què no sap el destinatari del text i les seves possibles reaccions.
Si es detecta alguna inconcreció respecte dels aspectes assenyalats, cal fer l'esforç de replantejar-se el text ja sigui parcialment o en la seva totalitat.
La coherència textual és la propietat que dóna unitat de significació al text. Un text coherent presenta un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text, la informació necessària per a entendre'l, i una ordenació precisa. Un text coherent tindrà una unitat de registre, de to i d'estil.
Per comprovar la coherència d'un text, cal revisar-lo, buscar problemes en l'estructuració de les idees i cal comprovar el següent:
- Que el text presenta un sentit global, d'acord amb la intenció inicial.
- Que hi ha continuïtat entre les idees exposades, sense desequilibris ni contrasentits.
-Que cap concepte queda ambigu.
-Que les idees s'han ordenat tenint present què sap i què no sap el destinatari del text i les seves possibles reaccions.
Si es detecta alguna inconcreció respecte dels aspectes assenyalats, cal fer l'esforç de replantejar-se el text ja sigui parcialment o en la seva totalitat.
LA COHESIÓ
La cohesió textual és la propietat segons la qual les diferents parts d'un text estan ben travades per mitjà de mecanismes sintàctics. En un text cohesionat les parts, no tan sols estan semànticament relacionades (és a dir, hi ha coherència entre elles), sinó que a més, apareixen explícitament lligades a través de procediments com els següents:
-Ús de connectors
-El mateneiment de referents a través de la repetició de mots, l'el·lipsi, l'ús de sinònims o la substitució pronominal
-L'ús correcte del signes de puntuació
-El procés anomenat de deficició, que consisteix a intruduir en el discurs un nom encapçalat per un determinant indefinit i, poc despré reprendre'l encapçalant-lo per un determinant definit (article, demostratiu, etc.)
Cal buscar la cohesió del text, és a dir, constatar que cada frase s'adequa a la interpretació de la resta d'oracions prèvies del discurs. Per tant, cal comprovar el següent:
- Que el pas d'un paràgraf a un altre respon a una evolució en el discurs.
- Que els connectors utilitzats serveixen com a senyals dels elements lingüístics.
- Que els signes de puntuació organitzen i equilibren el text.
-Que no hi ha incorreccions ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques (a banda de les gramàtiques clàssiques, els correctors informàtics poden ser molt útils).
- Que les convencions s'han utilitzat de manera coherent.
La cohesió textual és la propietat segons la qual les diferents parts d'un text estan ben travades per mitjà de mecanismes sintàctics. En un text cohesionat les parts, no tan sols estan semànticament relacionades (és a dir, hi ha coherència entre elles), sinó que a més, apareixen explícitament lligades a través de procediments com els següents:
-Ús de connectors
-El mateneiment de referents a través de la repetició de mots, l'el·lipsi, l'ús de sinònims o la substitució pronominal
-L'ús correcte del signes de puntuació
-El procés anomenat de deficició, que consisteix a intruduir en el discurs un nom encapçalat per un determinant indefinit i, poc despré reprendre'l encapçalant-lo per un determinant definit (article, demostratiu, etc.)
Cal buscar la cohesió del text, és a dir, constatar que cada frase s'adequa a la interpretació de la resta d'oracions prèvies del discurs. Per tant, cal comprovar el següent:
- Que el pas d'un paràgraf a un altre respon a una evolució en el discurs.
- Que els connectors utilitzats serveixen com a senyals dels elements lingüístics.
- Que els signes de puntuació organitzen i equilibren el text.
-Que no hi ha incorreccions ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques (a banda de les gramàtiques clàssiques, els correctors informàtics poden ser molt útils).
- Que les convencions s'han utilitzat de manera coherent.
L'ADEQUACIÓ
L'adequació és la propietat textual segons la qual dels diferents elements lingüístics de què disposa l'emissor, aquest tria aquells que encaixen (s'adeqüen) més a la situació comunicativa. Un text correctament adequat presenta un registre formal o informal, segons la situació de comunicació i pertany al gènere textual o classe de document (carta, esquela, epitafi, etc.) que més s'hi adiu.
Per a una adequació correcta d'un text cal tenir en compte els aspectes de presentació, que formen part de l'acabat final: el domini de la veu i del llenguatge no verbal en els testos orals, i la cal·ligrafia, la polidesa, la presència de marges i espais en blanc o la inclusió de diferents recursos tipogràfics en els textos escrits.
L'adequació és la propietat textual segons la qual dels diferents elements lingüístics de què disposa l'emissor, aquest tria aquells que encaixen (s'adeqüen) més a la situació comunicativa. Un text correctament adequat presenta un registre formal o informal, segons la situació de comunicació i pertany al gènere textual o classe de document (carta, esquela, epitafi, etc.) que més s'hi adiu.
Per a una adequació correcta d'un text cal tenir en compte els aspectes de presentació, que formen part de l'acabat final: el domini de la veu i del llenguatge no verbal en els testos orals, i la cal·ligrafia, la polidesa, la presència de marges i espais en blanc o la inclusió de diferents recursos tipogràfics en els textos escrits.
LA CORRECCIÓ
La correcció gramatical és una propietat inherent a qualsevol text en què s'utilitzi un registre formal. Les incorreccions poden ser de dos tipus:
1) Els vulgarismes: són col·loquialismes no normatius, és a dir, elements lingüístics que, malgrat el seu origen genuïnament català i que alguns siguin admissibles en registres col·loquals, el IEC ha considerat innecessaris o poc adients en la comunicació culta perquè són variants de les formes correctes.
2) Els barbarismes són elemenst lingüístics no admesos resultat de la interferència d'una altra llengua (catellanismes, gal·licismes, anglicismes, etc)
Els vulgarismes i els barbarismes poden afectar els diferents nivells lingüístics. Així hi ha errors:
-Morfologics: si afecten aspectes com el gènere, el nombre o la conjugació verbal.
-Sintàctics: si estan relacionats amb qüestions com l'ordre en què es disposen les paraules a la frase, les constuccions, les pronominalitzacions, etc.
-Lèxics: si es tracta de mots mal formats o d'estrangerismes no admesos.
-Semàntics: si impliquen donar a un mot un significat que no té per la interferència d'una altra llengua.
-També es donen errors de prosòdia (pronunciació) i d'ortografia.
La correcció gramatical és una propietat inherent a qualsevol text en què s'utilitzi un registre formal. Les incorreccions poden ser de dos tipus:
1) Els vulgarismes: són col·loquialismes no normatius, és a dir, elements lingüístics que, malgrat el seu origen genuïnament català i que alguns siguin admissibles en registres col·loquals, el IEC ha considerat innecessaris o poc adients en la comunicació culta perquè són variants de les formes correctes.
2) Els barbarismes són elemenst lingüístics no admesos resultat de la interferència d'una altra llengua (catellanismes, gal·licismes, anglicismes, etc)
Els vulgarismes i els barbarismes poden afectar els diferents nivells lingüístics. Així hi ha errors:
-Morfologics: si afecten aspectes com el gènere, el nombre o la conjugació verbal.
-Sintàctics: si estan relacionats amb qüestions com l'ordre en què es disposen les paraules a la frase, les constuccions, les pronominalitzacions, etc.
-Lèxics: si es tracta de mots mal formats o d'estrangerismes no admesos.
-Semàntics: si impliquen donar a un mot un significat que no té per la interferència d'una altra llengua.
-També es donen errors de prosòdia (pronunciació) i d'ortografia.
ELS CONNECTORS TEXTUALS
Si es vol estructurar un text — Per introduir el tema:
L'objectiu principal de... / Aquest escrit/document tracta de...
Respecte a... / Pel que fa a... / Quant a... / Sobre (el tema de)...
En relació amb... / Un altre punt és... / El punt següent tracta de...
— Per marcar ordre:
1r / En primer lloc... / Primer / Primerament / Per començar / D'entrada...
2n / En segon lloc... / Segon / Segonament
3r / En tercer lloc... / Tercer / Tercerament
En darrer lloc / Finalment / En últim lloc... / Per acabar
— Per fer distincions:
D'una banda,... / De l'altra
Per un costat,... / Per l'altre,...
D'altra banda,... / Altrament,...
Al contrari / En canvi
— Per continuar sobre un mateix punt:
A més a més / A més / Així mateix,
Després / Tot seguit / També, / Així doncs...
— Per posar èmfasi en un punt:
És a dir / En altres paraules / Dit d'una altra manera...
S'ha de tenir en compte...
El més important / La idea central / Convé ressaltar
Val la pena recordar / Cal insistir en/a...
— Per posar exemples:
Per exemple / Un bon exemple d'això és... / Com a exemple...
En concret / Com ara
— Per resumir:
En resum / Resumint el més important...
En conjunt / Globalment...
— Per acabar:
En conclusió / En definitiva / En conseqüència / Així doncs...
Per acabar / Finalment...
Si es volen estructurar idees
— Per indicar causa:
perquè (+ v. indicatiu) / ja que / vist que / com que
atès que / a causa de / gràcies a / per culpa de...
— Per indicar conseqüència:
en conseqüència / consegüentment / per tant / de manera que / per això
— Per indicar condició:
Si / en cas de / a condició de
— Per indicar finalitat:
perquè (+ v. subjuntiu) / a fi de / per tal que / amb l'objectiu de
amb la finalitat de...
— Per indicar oposició (adversatives):
en canvi / al contrari / tanmateix / ara bé
No obstant això.../ Malgrat això...
— Per indicar objecció (concessives):
encara que / malgrat que / tot i que / per bé que
No hay comentarios:
Publicar un comentario