martes, 23 de junio de 2015

EXERCICIS CORRECCIÓ


Esmena les errades que observis en les següents frases i indica de quin tipus són (ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques o lèxiques):
•  Teníem que anar-hi més de pressa per dona'ls- hi el pèsam.
•  Al costat de casa han construit un apeadero.
•  Anirem ben d'hora doncs no vull quedar-me sense entrades.
•  No calia que escriguéssiu això tan repentinament.
•  Es increible que ho fagis tot sol.
•  Els hi recomano que ho deixin en aquesta prestatgeria.
•  Allò em produia un sentiment de despreci.
•  No va recordar-se de que veníem avui.
•  Ahir per la tarda hi havien molts cotxes per la carretera.
•  No se'n ha sapigut estar de dir-los-hi tot.
•  Va començar a correr tan de pressa com va poguer.
•  No cal que s'amoini mes amb aquest tema.
•  No els hi he dit res de bones a primeres. 
•  Es precís que no us deixeu sobornar.
•  Hi havia masses problemes per tirar-ho endavant.
•  Ell ha sigut un autentic caradura.
•  Això es deu a que la gent n'abusa del telèfon.
•  No tens que afegir un altre cosa?
•  Tot depen de la importancia que li volguis donar.
•  Després de que l'hi dic no em fa cas.
•  No tot és cosir i cantar, no sigueu tant tossuts.
•  No penses mai en els demés si no en tu mateix.
•  Ja tens prous problemes complexes per volguer tenir-hi més.
•  Es una mala costum fer-ho a la bona de Déu.
•  Afanya't en servir el sopar als convidats en l'acte.
•  No sents olor a colonia?
•  No volgueu sapiguer-ho sempre tot per avançat.
•  De bolets en aquest bosc no trobaràs ni un.
•  Vens a la montanya? No, que tinc vertig.
•  A simple vista sembla que no li té apreci.
•  D'aquí un moment va a començar el recital.
•  Si sapiguessis com es d'embaucador, no diries això.
•  No he averiguat si va estudiar la carrera de medecina.
•  Durant la berbena de Sant Joan ballarem i pel matí dormirem.
•  Abans d'estrellar-se contra un arbre el cotxe ha apropellat un peató.
•  De repent, el gat li ha fet una bona esgarrinxada.
•  Hem de posar mans a l'obra aviat.
•  No t'en recordes de que vam quedar a les sis?
•  Deus de donar-te comte que les apariències enganyen.
•  No l'hi dieu pas que ha d'estar mes al tanto.
•  Ja esta be de tan escorrer el bulto!
•  Prengueu-vos el tema en serio.
•  Els hi ha entregat amb un emboltori maco.
•  T'ho dic per que ho entenguis: no es cap tonteria.
•  Aquest any ha sigut poc favorable; no hem tingut ganàncies.
•  Hem tingut una averia al cotxe degut a que els amortiguadors estaven en mal estat.
•  Un batalló de polices ha registrat tota la zona.
•  Ho veus? No hi havien tans examens difícils com et semblava.


Torna a escriure aquest text tot esmenant les incorreccions de tota mena que hi observis:
“Saps que? L'altre día per la tarda la nena venía tota dedicida amb bicicleta pel camí del matadero. Com feia poc que habia acabat de dinar cantitats industrials d'uns postres bonissims fets amb un xocolata molt fí, l'hi va venir una crisis cardiaca i va perdre el control del vehícol i, mig atontada es va caure en una sanja que habia en aquell puesto. Menos mal que va haver persones les quals la van poguer veure i l'hi van donar socorro. Primer es van pensar que s'habia trencat la pantorrila, però después es van donar compte que només l'hi sangrava el tobillo i, mentres uns anaven a buscar el botiquín, els altres ja l'hi feien un bon bendatge".

Escriu correctament les frases següents i indica de quins tipus són els errors que hi observis:
•  No me n'he adonat de que s'havia reduit tan el trafic en aquest carrer.
•  A les cinc en punt vull veure als dos nois i vull coneixe'ls a l'hora.
•  Es precís que se'n fagi carreg de lo absurd de la situació.
•  Els hi vaig dir que en aquell lloc en el que hi tenien d'anar-hi no ho trobarien.
•  Li va aturmentar la por de que tenia el sida.

Esmena els errors que hi observis:
  1. Aquesta és la raó que protesten.
  2. El que sempre es burli de mi no m'agrada.
  3. N'informaré del tema a la direcció.
  4. Així contribuiren a que el problema quedi solucionat.
  5. Estarem a Paris demà pel matí.
  6. Sempre hi havia alguna cosa què fer.
  7. Recorda el malament que va fer els examens.
  8. Ho va aconsellar que els hi faria avui.
  9. Tanca la porta que passa massa d'aire.
  10. Ens han explicat be la malaltia i les consequencies que es poden derivar de la mateixa.

Escriu correctament les frases següents:
•  Han estat visquent en un pis en el que només hi havia dues llums.
•  No estaven gens contents de que els hi retreguessin la seva actitut.
•  La mestresa i llurs minyones han encés l'estufa a gas apagant-la aviat per que la temperatura pujava masses graus.
•  M'hagués agradat que en Xavier hagués conduit no tan de presa.
•  No teniem res de por als examens degut a què els problemes de ciencies no eren complexes.

Corregeix, si cal, les oracions següents:
  1. Hi ha una casa que tots els balcons són florits.
  2. Vam viure en el pis en què ara viviu vosaltres.
  3. Les idees a les que us oposeu són molt enraonades.
  4. Us prego que tanqueu les finestres que donen al carrer.
  5. El futbolista al qui aclamaven les multituds es deia Petrovitx.
  6. No l'han admès per culpa d'aquella pregunta en la que ha dubtat tant.
  7. Passaren per uns camins quins marges eren plens de ginesta florida
  8. Vam estrenar una obra l'autora de la qual és afroamericana.
  9. Aquella casa que té finestres grises pertany a una comtessa.
  10. Aquesta és la germana en la que confiàvem més que ningú.
 
Corregeix els errors que hi observis:
  1. Se sent satisfet de què hagis aprovat l'exàmen.
  2. El que depurin les aigues es convenient.
  3. Et presento a la meva germana i a una veina.
  4. La sopa estava freda quan l'hem servida.
  5. L'indult va ser concedit per part del rei.
  6. Tots els quatre germans s'avenen molt.
  7. M'admira el bé que ho ha explicat.
  8. Els hi hem vist al carrer.
  9. N'hi posa força de voluntat, però no s'en surt.
  10. Cada qual sap el que li conve
 
Esmena els errors que observis en cada frase:
•  Li va agafar un síndrome feroç.
•  Hem de consultar els capítols annexos.
•  Hem pres remeis varis, però no qualsevol.
•  No penso ajudar-lo el més mínim.
•  Són coses a les que no ens hem acostumat.
•  És aquesta la joventut a la que li toca aixecar el nostre poble.
•  Potser el coneguis de vista.
•  Aquella aigua estava ben tèrbola.
•  Passa corrent d'aire; hi haurà una finestra oberta.
•  D'haver-ho sabut, haguéssim anat.
•  Aquell titella tenia una senyal al front.
•  Tots lluitàvem per una causa comú.
•  Segons el mot acabi en tal i qual lletra ...
•  Sempre em fa lo mateix.
•  Són coses a les que no ens hem acostumat.
•  Ja han marxat; serà molt tard.
•  No és aquest el senyor de que et parlo.
•  Creiem que està malat doncs ja fa dies que no el veiem.
•  No encendre foc.
•  Quan vam arribar la feina ja estava feta. 
•  Us he anat diguent la veritat en la que no hi crèieu.
•  Ja hi han prous problemes per que em vinguis amb d'altres.
•  El professor i llurs alumnes estaven satisfets de que l'exàmen d'historia hagi anat tant bé.
•  Demà treurem les flors d'aquí dins perque fan olor a resclosit deixant-les al pati.
•  Aquests anàlisis no reflexen el problema de la disolució de la sustancia però farem un altre.
•  Han capigut ben be varies persones i llur equipatge.
•  No hem tingut de donà'ls-hi res mes.
•  Ara m'en recordo de què demà pel matí tinc que anar-hi
•  Tinc masses deures i soc molt vago.
•  Han intuit que no tinc gaires complexes
•  Ho he sapigut mentre conduia cap a llur casa.
•  Els hi he dit varies vegades que no s'en anesin tant aviat.
•  Han construit una torre en una parcela que hi havia forces arbres.
•  M'han regalat una caixa de sabates damunt la que hi posava “felicitats”.
•  S'han exposat a que els posessin un càstic.
•  Un malasià es va tancar varis dies amb una habitació amb serps verinoses.
•  Hi havia forces persones que estaven disposades a testimoniar davant el jutge.
•  Qualsevol veïns que hi vinguin a viure no hi duraran més d'una setmana.
•  Després del formatge, que voldrà res mes?
•  Vingué un emissari i escoltàrem llur parlament.
•  Sempre deia que, d'amics, no se'n tenien mai prous.
•  Tot i que havia obert despatx no feia massa, ja rebia bastantes visites.
•  Els jugadors seleccionats duien una raqueta cadascu.
•  No es refiaven dels soldats ni de llur disposició per a la batalla.
•  No hi ha res d'aigua al got.

Escriu correctament les següents oracions:
  • Tinc por de què la Carmesina es faci enrere.
  • Són canvis als que s'ha hagut d'acostumar.
  • No podia parlar de lo trista que estava.
  • Era de lo més car que he comprat en la meva vida.
  • No es va preocupar lo més mínim d'arreglar-ho.
  • El futbolista al qui aclamaven les multituds es deia Petrovitx.
  • Van estrenar una obra que l'autora és afroamericana.
  • Confiava en guanyar el partit.
  • S'exposa a que tot vagi malament.
  • El cotxe amb que he vingut és molt vell.
  • Tinc una companya de feina que la seva germana havia anat a col·legi amb mi.

PROPIETATS TEXTUALS

EL TEXT COM A UNITAT DE SIGNIFICACIÓ
El text és la unitat comunicativa en què l'emissor concreta el seu pensament ja sigui en la llengua oral o en l'escrita. La seva extensió pot variar des d'una simple exclamació fins a una novel·la o una tesi doctoral.

ESTRUCTURA DEL TEXT
L'estructura d'un text respon a la planificació que prèviament ha fet l'emissor en funció de la intenció i de la situació comunicativa.

El text escrit està format per unitats més petites, les oracions o frases, que s'agrupren en paràgrafs que alhora es poden agrupar en capítols.

Segons el tipus de text i el gènere, l'estructura externa d'un text varia: els poemes s'estructuren en estrofes; les novel·les, en capítols segons el desenvolupament de l'acció; les obres teatrats, en actes segons la situacuió representada i escenes, que indiquen l entrada i sortida de personatges, etc.

Hi ha textos que per la seva complexitat testan dividits en subtextos ordenats d'acord amb el criteri que exigeix la intenció comunicativa. Així, un diccionari o una enciclopèdia presenta els articles ordenats alfabèticament, encapçalats per les paraules en negreta i, de vegades acompanyats de fotografies o dibuixos que contribueixen a facilitar la comprensió del missatge amb l'ajut d'altres codis . 

LES PROPIETATS TEXTUALS
LA COHERÈNCIA
La coherència textual és la propietat que dóna unitat de significació al text. Un text coherent presenta un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text, la informació necessària per a entendre'l, i una ordenació precisa. Un text coherent tindrà una unitat de registre, de to i d'estil.
Per comprovar la coherència d'un text, cal revisar-lo, buscar problemes en l'estructuració de les idees i cal comprovar el següent:
- Que el text presenta un sentit global, d'acord amb la intenció inicial.
- Que hi ha continuïtat entre les idees exposades, sense desequilibris ni contrasentits.
-Que cap concepte queda ambigu.
-Que les idees s'han ordenat tenint present què sap i què no sap el destinatari del text i les seves possibles reaccions.
Si es detecta alguna inconcreció respecte dels aspectes assenyalats, cal fer l'esforç de replantejar-se el text ja sigui parcialment o en la seva totalitat. 

LA COHESIÓ
La cohesió textual és la propietat segons la qual les diferents parts d'un text estan ben travades per mitjà de mecanismes sintàctics. En un text cohesionat les parts, no tan sols estan semànticament relacionades (és a dir, hi ha coherència entre elles), sinó que a més, apareixen explícitament lligades a través de procediments com els següents:
-Ús de connectors
-El mateneiment de referents a través de la repetició de mots, l'el·lipsi, l'ús de sinònims o la substitució pronominal
-L'ús correcte del signes de puntuació
-El procés anomenat de deficició, que consisteix a intruduir en el discurs un nom encapçalat per un determinant indefinit i, poc despré reprendre'l encapçalant-lo per un determinant definit (article, demostratiu, etc.)
Cal buscar la cohesió del text, és a dir, constatar que cada frase s'adequa a la interpretació de la resta d'oracions prèvies del discurs. Per tant, cal comprovar el següent:
- Que el pas d'un paràgraf a un altre respon a una evolució en el discurs.
- Que els connectors utilitzats serveixen com a senyals dels elements lingüístics.
- Que els signes de puntuació organitzen i equilibren el text.
-Que no hi ha incorreccions ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques (a banda de les gramàtiques clàssiques, els correctors informàtics poden ser molt útils).
- Que les convencions s'han utilitzat de manera coherent. 

L'ADEQUACIÓ
L'adequació és la propietat textual segons la qual dels diferents elements lingüístics de què disposa l'emissor, aquest tria aquells que encaixen (s'adeqüen) més a la situació comunicativa. Un text correctament adequat presenta un registre formal o informal, segons la situació de comunicació i pertany al gènere textual o classe de document (carta, esquela, epitafi, etc.) que més s'hi adiu.
Per a una adequació correcta d'un text cal tenir en compte els aspectes de presentació, que formen part de l'acabat final: el domini de la veu i del llenguatge no verbal en els testos orals, i la cal·ligrafia, la polidesa, la presència de marges i espais en blanc o la inclusió de diferents recursos tipogràfics en els textos escrits. 

LA CORRECCIÓ
La correcció gramatical és una propietat inherent a qualsevol text en què s'utilitzi un registre formal. Les incorreccions poden ser de dos tipus:
1) Els vulgarismes: són col·loquialismes no normatius, és a dir, elements lingüístics que, malgrat el seu origen genuïnament català i que alguns siguin admissibles en registres col·loquals, el IEC ha considerat innecessaris o poc adients en la comunicació culta perquè són variants de les formes correctes.
2) Els barbarismes són elemenst lingüístics no admesos resultat de la interferència d'una altra llengua (catellanismes, gal·licismes, anglicismes, etc)
Els vulgarismes i els barbarismes poden afectar els diferents nivells lingüístics. Així hi ha errors:
-Morfologics: si afecten aspectes com el gènere, el nombre o la conjugació verbal.
-Sintàctics: si estan relacionats amb qüestions com l'ordre en què es disposen les paraules a la frase, les constuccions, les pronominalitzacions, etc.
-Lèxics: si es tracta de mots mal formats o d'estrangerismes no admesos.
-Semàntics: si impliquen donar a un mot un significat que no té per la interferència d'una altra llengua.
-També es donen errors de prosòdia (pronunciació) i d'ortografia.


ELS CONNECTORS TEXTUALS
Si es vol estructurar un text
— Per introduir el tema:
L'objectiu principal de... / Aquest escrit/document tracta de...
Respecte a... / Pel que fa a... / Quant a... / Sobre (el tema de)...
En relació amb... / Un altre punt és... / El punt següent tracta de... 

— Per marcar ordre:
1r / En primer lloc... / Primer / Primerament / Per començar / D'entrada...
2n / En segon lloc... / Segon / Segonament
3r / En tercer lloc... / Tercer / Tercerament
En darrer lloc / Finalment / En últim lloc... / Per acabar 

— Per fer distincions:
D'una banda,... / De l'altra
Per un costat,... / Per l'altre,...
D'altra banda,... / Altrament,...
Al contrari / En canvi 

— Per continuar sobre un mateix punt:
A més a més / A més / Així mateix,
Després / Tot seguit / També, / Així doncs... 

— Per posar èmfasi en un punt:
És a dir / En altres paraules / Dit d'una altra manera...
S'ha de tenir en compte...
El més important / La idea central / Convé ressaltar
Val la pena recordar / Cal insistir en/a... 

— Per posar exemples:
Per exemple / Un bon exemple d'això és... / Com a exemple...
En concret / Com ara 

— Per resumir:
En resum / Resumint el més important...
En conjunt / Globalment... 

— Per acabar:
En conclusió / En definitiva / En conseqüència / Així doncs...
Per acabar / Finalment... 

Si es volen estructurar idees
— Per indicar causa:
perquè (+ v. indicatiu) / ja que / vist que / com que
atès que / a causa de / gràcies a / per culpa de... 

— Per indicar conseqüència:
en conseqüència / consegüentment / per tant / de manera que / per això 

— Per indicar condició:
Si / en cas de / a condició de 

— Per indicar finalitat:
perquè (+ v. subjuntiu) / a fi de / per tal que / amb l'objectiu de
amb la finalitat de... 

— Per indicar oposició (adversatives):
en canvi / al contrari / tanmateix / ara bé
No obstant això.../ Malgrat això... 

— Per indicar objecció (concessives):
encara que / malgrat que / tot i que / per bé que